A Catalunya s’ha fet un pas molt important cap a la independència. A la manifestació del passat 11 de setembre, centenars de milers de catalans varem cridar alt i fort que volem ser independents i esdevenir un nou estat d’Europa. I que ningú s’enganyi amb les xifres dels assistents perquè érem molts i tots teníemamics i familiars i coneguts que, per diversos motius no hi van ser, però que demanen el mateix que nosaltres.
Uns diuen que érem només 600.000, i els altres que vam arribar al milió i mig. Jo em quedo amb 1 milió, però tinc clar que un milió més demana el mateix que nosaltres.
Des de Sant Fruitós en varem baixar uns 200 amb autocars i possiblement 500 més en cotxes i tren, però molts dels 1.100 que van votar que “SI” ara fa 2 anys en el referèndum pel dret a decidir, també votaran que si quan es faci el referèndum oficial per la independència.
Fa dos anys, quan treballàvem i celebràvem aquell referèndum, molts ens deien amb un somriure a la boca que no serviria de res. Uns mesos més tard, quan ja molt municipis l’havien celebrat i el tribunal constitucional havia retallat l’Estatut que el parlament de Catalunya havia aprovat, es va fer una gran manifestació de protesta que molts van dir-nos de nou que no serviria per res.
Aquesta setmana a Sant Fruitós, quan més de 100 persones varem fer una marxa de torxes per la independència i el dimarts 4 autocars baixàvem a la manifestació a Barcelona, alguna cosa dins meu em deia que tot estava canviant i que la feina feta havia servit de molt
Avui, quan escric aquestes ratlles, a Madrid no saben encara com és possible que s’hagi arribat a aquest punt i han quedat astorats quan el President de la Generalitat els hi ha anat a dir que Catalunya vol tenir les estructures pròpies d’un estat.
Ara ja no ens podem aturar, i la feina que s’ha fet a Sant Fruitós i a molts altres pobles del nostre país perquè avui es parli sense embuts de la independència de Catalunya arreu del mon, ha de tenir continuïtat en totes les iniciatives que ens porten cap aquest objectiu.
Cal que el nostre Ajuntament i amb ell tots els santfruitosencs, s’adhereixin a la campanya de penjar l’estelada al balcó i que no es tregui fins que aconseguim ser independents.
Cal també que el poble de Sant Fruitós formi part, com ja ho és de l’Associació de Municipis per la Independència, del grup de municipis que es declaren “territori català lliure”. D’aquesta manera i amb detalls com aquests, que a molts els hi semblaven que no servirien mai per a res, hem aconseguit que, fins i tot els que no hi creien, ara parlin oberta i clarament d’independència.
Queda molta feina per fer, però ara si que ja podem dir que ja hem començat un camí que no te marxa enrera i, si tots hi posem el nostre granet de sorra, aviat serem un poble lliure.
Visca Catalunya lliure.
Joan Baraldés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada