A 1/4 d'una els autobusos arrencaren carregats d'il·lusió, la qual anava en augment a mesura que s'hi apropaven en veure la gran quantitat de catalans que, com ells, anaven ocupant els seus llocs.
Arribaren a 1/4 de 3 al seu destí, tram 144. Un lloc que esdevenia plàcid ja que estava des de primera hora tancat al trànsit, per tant pogueren dinar allà mateix mentre la quitxalla jugava tranquil·la.
A les 4 de la tarda, els organitzadors començaren a moures amunt i avall per tal que la gent anés omplint els 500 metres del tram. Van aconseguir així que tot ell quedés completament ocupat. Feia goig de veure tota la fila amb el color groc de les samarretes i el munt de rialles d'alegria de tots plegats, inclosos els gegantonts que també volgueren ser-hi presents.
Hi hagueren vàries pancartes amb el nom del poble, inclosa una de gegant que feren un pare i un fill amb tota l'il·lusió de fer quelcom plegats i per a tot un poble.
A les 17:14, com una cadena perfecte, s'uniren les mans en senyal de força de tot un poble i cantaren units amb una sola veu els Segadors. Amb gran paciència aguantaren la llarga espera per tal que la nostra fotògrafa, la Sunsi, anés passant fent la gigafoto.
A les 6 de la tarda la gent desfilà cap a casa, satisfets amb la feina ben feta. El poble de Catalunya, altre cop, demostrà la seva gran capacitat d'organització i de crida amb un sol clam, In-Inde-Independència!!!
