Primeres reflexions del dia 25

A Sant Fruitós hem fet historia. 1.668 persones van voler exercir el dret fonamental de la democràcia, el de votar per poder dir el que desitges, i van participar en el referèndum sobre l’autodeterminació. Quan escric aquestes línies, encara  cansat després de 6 mesos d’intensa feina i d’una jornada esgotadora que ens han permès organitzar  i celebrar la consulta popular d’aquest diumenge 25 d’abril, penso que ha valgut la pena la feina feta i que cal felicitar a tots els que van anar a votar, tant pel si, com pel no o amb el vot en blanc. D’aquesta jornada se’n poden fer moltes valoracions i crec que és necessari fer-les per tal que en puguem treure alguna cosa de profit.

El diumenge 1.551 persones van dir SI a la pregunta “ està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la unió europea ? ”. Això és molt  important ja que no fa gaires mesos era impensable que es pogués fer aquesta pregunta i que tanta gent contestés que si. Només per això ja ha servit de molt fer el referèndum. Molts dels que van anar a votar, jo entre ells, no ens havíem parat a llegir amb deteniment el text de la pregunta, alguns ni tant sols se l’havien llegit. La gent tenia més o menys clar que es votava per la independència de Catalunya i d’altres que es feia per alguna cosa que interessava a tots els catalans, que calia votar que si, i que si podíem fer-ho , o aquell conegut els havia dit que calia fer-ho, s’havia de fer i tots contents. De cop i volta a sant Fruitós hi han hagut  1.551 vots independentistes i això era impensable fa mig any. Aquesta gent a votat i ningú a anat a la presó com podien creure alguns dels més grans, ni ha sigut una “xarlotada” com podien creure els més desencisats de la política.

Força gent, tot i estar farta de moltes coses i especialment de la política, ha sortit al carrer i ha votat. També hi ha qui no ho ha fet i és comprensible i lògicament acceptable. El que és absolutament inacceptable és que els polítics, aquells que cada vegada que hi ha un referèndum o unes eleccions ens demanen que votem, aquesta vegada no ho hagin fet. Un polític, i més concretament un Regidor,  ho és perquè la gent l’ha escollit en una votació en la que ell ha demanat a la gent que surti a votar. Crec que no és ètic ni acceptable que quan a un polític no li agrada la pregunta que es fa en un referèndum, tot i tenir la possibilitat de votar que NO o en  BLANC, no vagi a votar. Les causes del perquè més d’un regidor de sant Fruitós no ha anat a votar ens les hauran d’explicar ells mateixos, però si son demòcrates han de reconèixer que al no anar a votar han actuat en contra del pilar bàsic de la democràcia. Tots els polítics tenen l’obligació de votar, si, no o bé en blanc, segons el seu parer i conviccions, però pel fet de ser polítics no poden abstenir-se i menys en unes votacions organitzades pels ciutadans a qui ells representen.

Els socialistes ja van dir que ells consideraven que ara no tocava fer aquest referèndum i per això no hi donaven suport i no votarien. Aquests si més no van donar un argument, al meu parer equivocat i com deia abans contrari a la democràcia, del perquè no anirien a votar.

Però si algun dels Regidors convergents no van anar a votar, tot i que el seu partit havia donat suport a la celebració del referèndum i animava a tota la població a participar-hi. Aquests, que poden tenir com molta gent a la que representen, una opinió contraria a la pregunta que es formulava o al fet que fos oportú celebrar el referèndum, cosa totalment comprensible i acceptable, no podien abstenir-se de votar perquè son polítics hi com a tals han d’actuar. Un ciutadà pot renegar de la política i no votar, estarà perdent el seu dret a opinar però és lliure de no fer-ho, però un polític no pot fer això ja que automàticament deixa de ser polític i per tant potser val més que plegui.

Jo soc dels que penso que cal tenir molt present, abans de criticar a cap polític, que al dedicar-se a la política municipal la majoria d’ells ho fa de forma altruista, que hi perd moltes hores d’estar amb la família, el seu temps de lleure i alguns fins i tot la salut, i que la feina que fan sovint és poc agraïda i molt qüestionada tot i ser una tasca necessària, que afecta i és fa per millorar la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.

Els polítics municipals no solen ser gent de grans i profundes conviccions polítiques, sinó gent disposada a treballar pel poble. Suposo que per això aquests que no han anat a votar no son conscients que, al no fer-ho, no defensaven el seu dret a no votar,  sinó que es desautoritzaven a ells mateixos com a polítics. 

Joan Baraldés